Park Güell

A principis de segle xx, la burgesia creu que la part vella de Barcelona és insegura i poc higiènica. Així qaue busquen anar a viure més a porp de la natura. Per això, Eusebi Güell, un important home de negocis de l¡època que sovint feia encàrrecs a l'arquitecte Antoni Gaudí, va entendre que hi havia gent que compraria un casa a la muntanya.
L'any 1900 va comprar la muntanya Pelada i va encarregar a Antoni Gaudí de fer-hi una ciutat jardí a ,l'estil de les que ell havia vist a Anglaterra i aquesta és la raó del nom acabat en una K.
La ciutat jardí havia de tenir seixanta parcel·les a banda de la plaça, el mercat i les avingudes o viaductes. Però només s'hi van construir tres cases. Per això Eusebi Güell va fer parar les obres el 1914.
Els viaductes: Els viaductes eren pensats com uns camins de passeig que es van construir aprofitant els desnivells de la muntanya. Tot el material que van treure de la muntanya el van aprofitar després i són les pedres(esquists) que es poden veure a les columnes i a les parets. Gaudí va respectar al màxim el paisatge de l'indret de manera que va mirar de tallar tan pocs arbres com va poder i el va imitar fent que algunes columnes semblessin troncs de palmera.
La plaça de la natura ocupa el lloc central del parc i a sota hi ha el temple grec o sala del mercat. El banc ondulant té una longitud de 110 metres i té froma de serp. El seient està adaptat al cos humà i el trencadis que recobreix els bancs.
 Sala de les Cent Columnes imita un temple grec i està composta per 86 columnes d'ordre dòric i buides per dins per regar l'aigua de la plaça fins a la cisterna que hi ha a sota.
El nom de Sala de les Cent Columnes ve perquè n'havia de tenir 100, però només van fer 86;
8+6=14;   1+4=5, I el cinc és el nombre de la perfecció a la natura.